La inclusió pensa en les diferències en termes d’igualtat i a la vegada les diferències en termes de normalitat; lo normal és la diferència. S’assumeix que cada persona difereix d’una altra en una gran varietat de formes i que per això mateix les diferències individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de la persona. Des de la inclusió s’assumeix que la diversitat és el més genuí del ésser humà.
GIROUX (1994; 1997; 2001) defèn que la diferència no ha de convertir-se en un signe d’inferioritat, en dèficit, o en indicador de desigualtat. Al contrari hauria de servir com a estímul per al desenvolupament de pràctiques pedagògiques que aprofundeixin en formes de democràcia cultural.
GIROUX (1994; 1997; 2001) defèn que la diferència no ha de convertir-se en un signe d’inferioritat, en dèficit, o en indicador de desigualtat. Al contrari hauria de servir com a estímul per al desenvolupament de pràctiques pedagògiques que aprofundeixin en formes de democràcia cultural.
NO ES POT ACCEPTAR QUE ES TREGUI AL NEN/A DE L’AULA EN MOMENTS DETERMINATS DEL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM PERQUÈ AQUESTA ACTITUD ÉS DE CARÀCTER EXCLOENT, JA QUE EL TEMPS QUE ÉS FORA DE L’AULA SE’L SUBSTRAU TOTA LA CULTURA ESCOLAR QUE EN AQUELLS MOMENTS S’ESTÀ PRODUINT, A MÉS DE LA IMATGE QUE LA RESTA DE COMPANYS I COMPANYES VA CONSTRUINT SOBRE LA PERSONA EXCEPCIONAL.
No hay comentarios:
Publicar un comentario