L’obertura de l’escola a les diferències de tot l’alumnat exigeix l’obertura i revisió del currículum escolar des del reconeixement, respecte i valoració positiva de les diferències e identitats de l’alumnat. Quan es fan adaptacions curriculars i quan es treu fora de l’aula a les persones excepcionals se les sostrau de la cultura escolar que s’està desenvolupant en aquells moments a l’aula.
Per això és necessari un altre sistema educatiu, un altre currículum que conegui, que comprengui i que respecti la diversitat de l’alumnat a les aules. Tan sols d’aquesta manera l’ensenyança és educativa, perquè es converteix en un procés de comunicació humana intencionat amb la finalitat d’obrir espais de col·laboració entre totes les nenes i nens de l’escola i de cada aula en particular des de les experiències personals de cada un d’ells. GIMENO SACRISTÁN assenyala:
“Creemos que es más práctico, aunque se trate de ideas y de principios generales, caminar por la vía siguiente:”
1) Debatre i aconseguir consensos sobre el que ha de ser comú per a tots, distingint-lo del que, no te perquè ser necessariament part del currículum comú (...).
2) A la diversitat dels subjectes hi ha que respondre amb la diversificació de la pedagogia (...).
3) Centres i professors han de fer viable el lliure progrés dels més capaços de forma natural, alimentant els interessos de l’estudiant, obrint-li camins i proporcionant-li recursos.
4) Amb un llibre de text, idèntic per a tota la classe, sense altres recursos a disposició dels alumnes, és impossible diferenciar la pedagogia quan sigui convenient fer-ho.
5) Més ambiciosa i complicat d’executar és la idea d’anar disposant d’itineraris formatius diferents, que rompin amb el marc organitzatiu dominant.
COORDENADES QUE HA DE SEGUIR UN CURRÍCULUM COMÚ (GIMENO SACRISTÁN 1992, pa.67).
a) El currículum comú respon a la diversitat cultural. Es desenvolupa i té la seva raó de ser com a resposta legítima i tolerant amb la pluralitat i diversitat cultural.
b) No té perquè ser tot el currículum que rep l’alumne. És la base cultural compartida.
c) El currículum comú és un mitjà per a ajudar a la igualtat d’oportunitats, ja que com recull el comú i bàsic de cada cultura suposa una oferta per a participar dels bens culturals, creant condicions de col·laboració i igualtat social.
d) El currículum comú és la base de la educació general o bàsica que ha de ser a més integral.
e) Tres eixos interrelacionats: la política educativa (obligatorietat escolar i política educativa comú a tots els alumnes), les propostes pedagògiques (currículum comú comprensiu amb opcions a la diferenciació), i les propostes organitzatives (escola única, per a tots), són les respostes interrelacionades que se reclamen i construeixen mútuament.
f) No és necessariament una determinació centralitzada de continguts tancats.
g) Els continguts comuns no són només generalitats inconcrets.
h) El currículum comú prescrit és un referent de la qualitat mínima exigible a un sistema homologat d’ensenyança. No és tan sols una força coercitiva per els professors és també una forma per a potenciar la professionalitat dels docents, que han de participar en el seu disseny i desenvolupament.
Hem de tenir en compte que fins ara l’escola ha deixat de banda, sense veu als més necessitats i a més, en molts casos s’ha oblidat intencionalment la cultura popular. Aquest quadre recull una mica això que pretenem mostrar:
CULTURA ESCOLAR
VEUS PRESENTS
- els homes
- persones adultes
- persones sanes
- persones heterosexuals
- professions de prestigi
- el mon urbà
- estats i nacions poderoses
- raça blanca
- primer món
Per això és necessari un altre sistema educatiu, un altre currículum que conegui, que comprengui i que respecti la diversitat de l’alumnat a les aules. Tan sols d’aquesta manera l’ensenyança és educativa, perquè es converteix en un procés de comunicació humana intencionat amb la finalitat d’obrir espais de col·laboració entre totes les nenes i nens de l’escola i de cada aula en particular des de les experiències personals de cada un d’ells. GIMENO SACRISTÁN assenyala:
“Creemos que es más práctico, aunque se trate de ideas y de principios generales, caminar por la vía siguiente:”
1) Debatre i aconseguir consensos sobre el que ha de ser comú per a tots, distingint-lo del que, no te perquè ser necessariament part del currículum comú (...).
2) A la diversitat dels subjectes hi ha que respondre amb la diversificació de la pedagogia (...).
3) Centres i professors han de fer viable el lliure progrés dels més capaços de forma natural, alimentant els interessos de l’estudiant, obrint-li camins i proporcionant-li recursos.
4) Amb un llibre de text, idèntic per a tota la classe, sense altres recursos a disposició dels alumnes, és impossible diferenciar la pedagogia quan sigui convenient fer-ho.
5) Més ambiciosa i complicat d’executar és la idea d’anar disposant d’itineraris formatius diferents, que rompin amb el marc organitzatiu dominant.
COORDENADES QUE HA DE SEGUIR UN CURRÍCULUM COMÚ (GIMENO SACRISTÁN 1992, pa.67).
a) El currículum comú respon a la diversitat cultural. Es desenvolupa i té la seva raó de ser com a resposta legítima i tolerant amb la pluralitat i diversitat cultural.
b) No té perquè ser tot el currículum que rep l’alumne. És la base cultural compartida.
c) El currículum comú és un mitjà per a ajudar a la igualtat d’oportunitats, ja que com recull el comú i bàsic de cada cultura suposa una oferta per a participar dels bens culturals, creant condicions de col·laboració i igualtat social.
d) El currículum comú és la base de la educació general o bàsica que ha de ser a més integral.
e) Tres eixos interrelacionats: la política educativa (obligatorietat escolar i política educativa comú a tots els alumnes), les propostes pedagògiques (currículum comú comprensiu amb opcions a la diferenciació), i les propostes organitzatives (escola única, per a tots), són les respostes interrelacionades que se reclamen i construeixen mútuament.
f) No és necessariament una determinació centralitzada de continguts tancats.
g) Els continguts comuns no són només generalitats inconcrets.
h) El currículum comú prescrit és un referent de la qualitat mínima exigible a un sistema homologat d’ensenyança. No és tan sols una força coercitiva per els professors és també una forma per a potenciar la professionalitat dels docents, que han de participar en el seu disseny i desenvolupament.
Hem de tenir en compte que fins ara l’escola ha deixat de banda, sense veu als més necessitats i a més, en molts casos s’ha oblidat intencionalment la cultura popular. Aquest quadre recull una mica això que pretenem mostrar:
CULTURA ESCOLAR
VEUS PRESENTS
- els homes
- persones adultes
- persones sanes
- persones heterosexuals
- professions de prestigi
- el mon urbà
- estats i nacions poderoses
- raça blanca
- primer món
- religió cristiana
VEUS AUSENTS
- les dones
- cultures d’infància, joventut i 3ª edat
- persones amb minusvalies psíquiques i físiques
- cultures homosexuals i lesbianes
- classes treballadores i pobres
- el món rural i mariner
- nacions sense estat
- ètnies minoritàries o sense poder
- tercer món
- altres religions i concepcions atees.
No hay comentarios:
Publicar un comentario