ESTRATÈGIES QUE FACILITEN L'ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE TOT L'ALUMNAT

PROJECTES

És una manera de treballar de forma col·lectiva i negociada al voltatn de problemes. Característiques:

- es parteix d'interessos i necessitats expressades per l'alumnat
- es fa un esforç per a compartir i negociar els objectius.
- existeix una relacio clara entre idees que es treballen i accions que es duen a terme.
- es treballen de manera integrada els diferents continguts.
- hi ha una planificació compartida per aconseguir un fi comú ben definit (s'estableixen possibles solucions, es realitzen les accions, es comproven els resultats...)
- es preveu una compensació entre llibertat personal i organització col·lectiva, entre espontaneïtat en l'actuació i estructuració de coneixements.
- promou un paper actiu de l'estudiant en l'avaluació, per mitjà de la coavaluació i l'autoavaluació.

En el treball per projectes la configuració de l'espai és determinada per l'obertura mental: no hi ha d'haver límits inicials al caràcter de les activitats ni als llocs on es realitzaran. el temps es flexibilitza i es defineix pel grup, guiat pel professorat.

EL TREBALL PER RACONS I EN TALLERS

Els racons s'han limitat a l'educació infantil i al cicle inicial de primària. Els tallers s'han centrat en algunes àrees curriculars, especialment les manipulatives.

Sobre els racons, els podriem definir com una estructuració dels àmbits del currículum que en si permet la flexibilització màxima d'actuació: diferents nens i nenes poden estar simultàniament en diferents espais de l'aula fent diferents activitats, de diferents matèries i amb diferents agrupaments, diferents materials i diferents metodologies. Els racons incorporen la flexibilització de les propostes de treball i no hi tenen cabuda les propostes tancades i úniques, in encara menys que l'accés als racons sigui un premi per una tasca acabada anteriorment o bé una obligació. Els racons es caracteritzen per l'opcionalitat de l'alumnat en els espais d'aprenentatge, es pot dir que, en realitat, la manera com donen sortida a la diversitat depèn de les pràctiques i que hi ha idees i maneres de fer molt diferents, i fins i tot, oposades. Aquests requereixen una dedicació i un esforç considerables per part del professorat i un for procés d'aprenentatge per part de l'alumnat, en la previsió, responsabilització i autoplanificació de les activitats.

Si es fa aquest esforç d'integració i adequació a les diverses necessitats i a les diferents maneres de fer de l'alumnat, els racons són un mitjà molt potent per treballar l'opcionalitat, l'aplicació de coneixements en diferents contextos i la vehiculació dels múltiples interessos i desitjos dels nens i nenes. A més potencien un alt grau d'autonomia i de participació, alhora que permeten un diàleg natural i viu amb cadascú.

Sobre els tallers; és un espai social, organitzat per facilitar un mar d'actuacions sobre un exi temàtic determinat, que permet a l'alumnat establir el ligam entre la seva activitat directa i la construcció social dels coneixements. En els tallers, els procediments es converteixen en l'eix vertebrador de les actituds i dels conceptes. Pot referir-se a qualsevol àmbit d'aprenentatge i a qualsevol àrea.

Aquests tallers poden ser aplicats tant a parts d'una àrea (taller de poesia, talleer de construccions geomètriques...), com a la seva totalitat (taller de llengua, de plàstica, etc.) o també a propostes interdisciplinàries (taller d'invents). Es poden organitzar per a un sol grupo o pel conjunt dels grups d'un cicle o curs.

Les pràctiques de mestres i escoles poden convertir-los en veritables projectes col·lectius que permetin treballar la diversitat de tot l'alumnat, dins de l'aula ordinària i amb els elements de confluència següents:

- la confiança en la capacitat generadora d'idees i en les motivacions de l'alumnat.

- l'atenció a les idees dels infants i el treball conjunt per millorar aquests idees.

- la intervenció orientada a ajudar l'estudiant a fer visible el seu procés d'aprenentatge, donant una impotància rellevant als processos de planificació conjunta.

- el lligam entre l'activitat física i l'activitat mental de l'alumnat.

- la millora dels mecanisme d'avaluació comunicativa, on els pactes i els contractes personals i col·lectius puguin formalitzar-se amb coherència.

- l'esforç del professorat per donar seguretat personal, ja que els processos oberts poden ser conflictius per a determinats alumnes.

EL TREBALL COOPERATIU

El treball cooperatiu és alguna cosa més que distribuir les taules formant grups més reduïts dintre de l'aula. No és una qüestió que es limiti a la geografia de l'aula, sinó que esdevé una estratègia de treball molt potent per atendre la diversitat dins de l'aula ordinària, ja que és un instrument idoni per construir socialment el coneixement i per a l'ajuda mútua. Segons Rué, hi ha uns elements bàsics que el professorat pot aplicar per donar un efocament cooperatiu a qualsevol àrea (Rue 1991):

- negociació entre el professorat i tot l'alumnat del grup classe. Comporta establir conjuntament els objectius, el procés i la composició dels grups; també implica que cadascun dels membres de cada grup es representi els objectius, negociï l'enfocament i l'orientació del reball que es pretén realitzar, es reparteixi les feines, les realitzi indiviudalment i les aporti al grup.

- tasca comuna. El grup realitza un producte final que és el resultat del treball realitzat per cada membre.

- entrenament.

- interdependència. És una interdepenència positiva, ja que cada persona del grup necessita allò que fan les altres. No és una suma de parts individuals, sinó que el producte final és una elaboració col·lectiva que necessita les diferents parts individuals per poder-se realitzar.

- interacció entre l'individu i el grup. El treball en grupo cooperatiu és una eina excel·lent per l'ajuda mútua i per l'aprenentatge a partir de diferents estils cognitius, interessos i capacitats, però està demostrat que l'heterogeneïtat extrema en la composició dels grups dificulta la comunicació. Per aquesta raó, cal que el professorat expliciti molt clarament les normes i els principis que caldrà seguir per a l'organització dels grups.

- autonomia. Tots els membres del grup participen en la tasca de planificar i avançar l'acció. A més l'autonomia del grup també s'exerceix desenvolupant mecanismes propis de resolució dels problemes, dificultats i conflictes que puguin aparèixer.

- regulació. No només s'avalua el resultt assolit, sinó també el procés i especialment la dinàmica de treball i el paper de cadascú.

- paper dinamitzador del professorat. El professorat no és la principal font de transmissió, però les seves funcions són cabdals per garantir l'adequada organització dels grups, la seva dinàmica i el producte final.

Elements estrets del llibre Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat, de l'editorial GRAÓ.

COM INCORPORAR EL TREBALL COOPERATIU A L’AULA

Què necessiten els professors per utilitzar amb eficàcia els grups d’aprenentatge cooperatiu?

Els programes empaquetats no funcionen.
Necessitem un procediment general prou específic per servir d’ajuda als professors, però que sigui també prou flexible perquè els professors puguin adaptar-lo a les seves necessitats específiques d’ensenyament i tenint present que compleixin els quatre requisits fonamentals:

- la interdependència positiva
- la interacció cara a cara entre els estudiants
- la responsabilitat individual
- la utilització per part del grup d’habilitats interpersonals i grupals.


ASPECTES A TENIR EN COMPTE A L’HORA D’INCORPORAR L’APRENENTATGE COOPERATIU

A) Especificar els objectius instruccionals:
- objectius acadèmcics
- objectius d’habilitats de col·laboració

B) Prendre les següents decisions:
- decidir el nombre de components del grup.
- Assignar els estudiants al grup.
- Disposició de l’aula
- Planificar el material instruccional per proporcionar interdependència.
- Assignació de rols que assegurin la interdependència.
- Explicar la tasca acadèmica
- Estructurar la interdependència positiva dels objectius finals.
- Estructuració de la responsabilitat individual.
- Estructurar la cooperació intergrupal.
- Explicar els criteris d’èxit.
- Especificar les conductes desitjades.
- Supervisar les conductes dels estudiants.
- Proporcionar ajuda durant l’activitat.
- Intervenir per ensenyar habilitats de cooperació.
- Proporcionar una conclusió de la lliçó.
- Avaluació de la qualitat i la quantitat d’aprenentatge dels estudiants.
- Avaluar el bon funcionament del grup.

(GUIÓ DE TREBALL)

A) ESPECIFICAR ELS OBJECTIUS INSTRUCCIONALS
- objectius instruccionals
- objectius d’habilitats cooperatives

B) PRENDRE LES SEGÜENTS DECISIONS:

B-1 Mida del grup. Entre dos i sis alumnes. Com més gran sigui el grup, més probable és que hi hagi algú amb l’habilitat específica, però també serà més difícil la participació de cada membre i més difícil d’aconseguir consens, la mateixa tasca indicarà ela mida del grup. Consell: per als mestres que comencen és millor fer grups de dues o tres persones. Els grups d’aprenentatge cooperatiu necessiten ser prou petits perquè cadascun es comprometi a conversar mentre s’estan aconseguint les finalitats del grup.

B-2 Assignació dels estudiants al grup. Hi ha almenys tres qüestions bàsiques a les quals ha de respondre el professor abans de fer els grups:

a) Grups homogenis o heterogenis? Generalment convé que siguin heterogenis ja que permeten una millor qualitat de raonament. A vegades, convé que siguin homogenis quan es persegueix un objectiu específic.
b) Qui ha d’assignar els grups: els mestres o els alumnes? És millor que sigui el professor qui assigni els grups tenint present els desitjos dels alumnes.
c) Quant de temps ha d’estar el grup junt? No hi ha un temps fix, s’aconsella que els grups estiguin junts fins que tingui èxit. No és convenient desfer els grups quan tenen problemes, els alumnes no podran aprendre les habilitats que necessiten per resoldre els problemes en col·laboració.

B-3 Disposició de l’aula. Segons com el professor distribueixi l’aula afavorirà l’aprenentatge dels grups dins l’aula. Els membres d’un grup haurien de seure en cercle de manera que poguessin estar junts per tal de comunicar-se millor i facilitar l’accés del professor. Col·locar els grups en taules rectangulars és un error, ja que no els permet el contacte ocular entre tots els membres del grup.

B-4 Planificar el material instruccional per promocionar la interdependència. Quan un grup és nou o quan els seus membres no tenen gaires habilitats, els professors haurien de distribuir els materials de manera que facilitessin el treball en grup.

Maneres de distribuir els materials:

a) Interdependència dels materials: donar una sola còpia dels materials, de manera que treballin junts per tenir èxit, és molt aconsellable en la primera etapa de grup.
b) Interdependència de la informació: una bona manera de fer-ho és donar la informació en forma de puzle. En els nivells universitaris es reparteixen llibres, els han de resumir i el expliquen als membres del grup.
c) Interdependència amb els altres grups: alguns autors proposen la formació de grups que competeixin amb altres grups també heterogenis.

B-5 Assignació de rols que assegurin la interdependència. La interdependència cooperativa es pot donar a través de l’assignació als membres del grup de tasques complementàries (un pot buscar la bibliografia, l’altre subratllar-ne el més important, estudiar cada un una part i després posar-la en comú).

B-6 Explicar la tasca acadèmica. Els professors haurien de considerar alguns aspectes en l’explicació:

a) Explicar la tasca perquè els estudiants tinguin clars els seus papers.
b) Explicar els objectius de la lliçó, i relacionar els conceptes i la informació que han de ser estudiats amb l’experiència i l’aprenentatge anterior, per assegurar al màxim la retenció.
c) Definir els conceptes rellevants, explicar els procediments que han de seguir els estudiants i donar exemples que ajudin a entendre el que estan aprenent. Per facilitar la transferència positiva de l’aprenentatge s’han de subratllar els elements crítics que separen aquesta lliçó dels aprenentatges anteriors.
d) Plantejar a la classe qüestions sobre el grau de coneixement del material per par dels estudiants.

B-7 Estructurar la interdependència positiva dels objectius. Comunicar als estudiants que tenen un objectiu de grup i que han de treballar cooperativament. En un grup cooperatiu els estudiants han d’entendre que són responsables de l’aprenentatge dels seus companys, i que s’ha d’assegurar que aprenguin adequadament el material; per això, s’ha d’assegurar una responsabilitat individual i una recompensa grupal.

B-8 Estructuració de la responsabilitat individual. Una bona manera d’aconseguir-la pot consistir a organitzar el material segons la tècnica jigsaw.

B-9 Estructurar la cooperació intergrupal. Els efectes positius d’un grup d’aprenentatge cooperatiu es poden ampliar i dur a la pràctica en la cooperació intergrupal.

B-10 Explicar els criteris d’èxit. Els criteris d’èxit s’han d’estructurar perquè els estudiants puguin aconseguir-los sense penalitzar els altres estudiants i els grups.

B-11 Especificar les conductes desitjades. Els professors han de definir la cooperació de manera operativa, especificant les conductes que són apropiades i desitjables en el grup d’aprenentatge, haurien d’incloure conductes com: animar els altres a participar, escolar atentament els altres del grup, fer crítiques però no a les persones, sinó a les idees, etc.

B-12 Supervisar la conducta dels estudiants. Els professors haurien d’utilitzar gran part del seu temps a observar els membres del grup per veure quins problemes tenen i com els resolen. Haurien d’utilitzar un llençol d’observació formal per comptar el nombre de vegades que els estudiants utilitzen necessàries, etc.

B-13 Proporcionar ajut en el treball. Mentre els professors supervisen com treballen els grups, haurien d’aclarir les instruccions, respondre a les preguntes, ensenyar les habilitats necessàries, etc.

B-14 Intervenir per ensenyar habilitats de cooperació. El millor moment per ensenyar les habilitats cooperatives és quan els estudiants les necessiten. És important que les habilitats de cooperació siguin ensenyades en el context apropiat. Les habilitats cooperatives s’aprenen i s’ensenyen com qualsevol altra habilitat.

B-15 Proporcionar una conclusió de la lliçó. Al final els estudiants haurien de ser capaços de resumir el que han après, recordar idees o que dominin exemples i que responguin a preguntes finals que se’ls faci.

B-16 Avaluació de la qualitat i la quantitat de l’aprenentatge dels estudiants. L’avaluació, tant individual com de grup, s’ha de fer basant-se en criteris clars.

B-17 Avaluar el bon funcionament del grup. Si observes el grup has de processar la informació amb el grup i dedicar temps a discutir com ha funcionat. Això no és temps perdut. La funció del grup és doble: realitzar el treball amb èxit i mantenir unes positives i constructives relacions de cara a complir millor la tasca.

L’aprenentatge cooperatiu suposa una modificació del paper del mestre, que es converteix en el principal dinamitzador de l’aula.